Do de llengua

L'any que ve serà millor. Segur?

2012-01-02T20:54:00.000+01:00

Ningú li ho havia advertit. Simplement, li n'havien parlat bé. Algun reportatge als típics programes culturetes de TV3, i alguna crítica prou bona en més d'una revista, com el Time Out Barcelona.

Tot plegat la va agafar desprevinguda i sí, ho va fer, va comprar entrades per al teatre, aprofitant que anunciaven una pròrroga de l'obra.

Va ser arribar al recinte, asseure's a la butaca assignada, obrir el programa de mà i... Ja l'havien enxampada! Una frase de cada manera, allò era un mal presagi. I sí, va resultar ser un gran exemple de code-switching, allò d'anar canviant de llengua constantment. Les escenes eren ara en català, ara en espanyol, segons el cas, amb un bilingüisme pràcticament calculat al milímitre, amb la balança probablement més inclinada a la lengua que entendemos todos. A part, en els diàlegs que teòricament eren en català, ja us podeu imaginar com anava la cosa: cada cosa divertida, cada broma, fins i tot cada esment d'un referent històric o cultural (com ara "Oráculo de Delfos") es deien en español.

I és que eren quatre noies molt guais, molt. I les autores encara més, no en dubteu. (Que, per cert, si algú té ganes d'anar a teatre, que vagi al Romea, a veure Qui té por de Virginia Woolf?, que no se'n penedirà gens.)

Lluny de l'escenari, per sort, encara hi ha gent que intenta normalitzar la situació:

Yo soy bilingüe

2011-12-22T12:52:00.000+01:00

Tot visitant Sogorb, dels territoris actualment castellanoparlants del País Valencià, la lingüista no va poder evitar seguir la indicació cap allò transcrit com a "argén":

Quan hi va arribar, sort en va tenir del filòleg del poble, que ens feia remuntar fins al llatí per explicar aquella paraula tan estrambòtica:

Així, en les explicacions turístiques d'alguns racons del poble, transcrivien "argén", és clar, com ha de ser:

(cliqueu per ampliar)

La lingüista, però, no entenia que, sabent com sabien la manera d'escriure aquesta paraula (ells mateixos deien que ja apareixia en textos més antics), en la versió en valencià de l'explicació optessin per la mateixa forma castellanitzada:

Són aquella mena de coses que passen gràcies al bilingüisme entès d'aquella manera.

En voleu més proves? L'altre dia, la lingüista, estava a punt de comprar un bitllet de tren, i la màquina, és clar, estava predefinida en espanyol:

Innocent com és, va veure, en un raconet, un conjunt de banderes que servien per canviar de llengua. Observeu la versió en valencià.

No, no és el joc de buscar les 5 diferències:

Parlar amb una paret

2011-11-22T14:35:00.001+01:00

Una servidora fa una estada en una casa rural molt particular del Maestrat, es diu Aldea Roqueta. Es tracta d'un antic poblet abandonat que ha estat reconstruït, i ara cada casa és una suite. Perfecte, tot perfecte. Però, és clar, sempre hi ha algun detall o altre que ens agrada comentar per als futurs viatgers que decideixin anar-hi. Per això, uns quants dies després d'haver-ne tornat, la lingüista decideix publicar un comentari al web Tripadvisor, que tantes vegades li ha sigut útil.

Un cop escrit, li diuen que quan la central el rebi i el doni per bo li ho comunicaran i apareixerà publicat. Passen dies i dies. I, com sempre, acaba arribant la sorpresa:

(cliqueu per fer la imatge més gran)

I ella que respon:

Però es veu que parla amb una paret:

Ja ho veieu, resulta que ara de la discriminació lingüística més bèstia en diuen "no contar con la infraestructura necesaria". Doncs au, anar fent.

Coses que et passaran

2011-11-11T08:57:00.001+01:00

Fan un concert de Raimon. A la Universitat d'Alacant. Quins records, quan passejant per Barcelona algun diumenge a la tarda me l'havia trobat, o quan anant en bici algun dia feiner de bon matí havia estat a punt d'atropellar-lo a la rambla Catalunya. Quins records.

Bé, ara sóc a la Marina Alta. Ja he votat aquí, encara que el vot comptarà ben poquet. Visca el PP.

I he anat al concert de què us parlava. A l'entrada he demanat a una persona de seguretat del recinte on era el bany. Amb cara estranya, la noia m'ho ha indicat. En sortir, li he demanat un bolígraf per omplir una enquesta que repartien. Me l'ha deixat. L'hi he tornat. Li he dit "Gràcies". Com que jo li he parlat en valencià, que és la meva llengua (i la del país on ella treballa), la senyoreta ha decidit tornar-me-la: m'ha contestat en una llengua estranya, la seva, de l'est d'Europa. Suposo que m'ha dit "De res". O potser no. He posat cara d'estupefacció. M'ha fet un somriure burleta.

Com sempre, al cap de deu minuts, quan ja me n'havia anat, se m'ha acudit una col·lecció de bones respostes.

La meva primera vegada

2011-10-19T18:02:00.001+02:00

Va ser en un entorn universitari. Ens vam conèixer dinant. Ell tenia 19 anys. Era moreno, molt. Vivia a la comarca de la Marina Baixa, però era saharià i, de fet, feia conferències explicant la situació de la seva terra.

Tot va anar molt de pressa, i encara ara, quan hi penso, m'adono de tot el que hauria volgut fer i dir i no vaig fer ni dir. Suposo que em vaig deixar trair pels nervis i l'emoció del moment. Em consola pensar que ja arribaran més ocasions.

Sí, us parlo de la meva primera vegada. De la meva primera conversa seriosa (seriosa?) amb un blavero.

No la reproduiré pas. Només us en regalo unes quantes perles:

- Després de més de tres quarts d'hora de conversa:, m'assegura que quan mira TV3 no entén res. Li responc que que estrany, que bé parla amb mi, que jo sóc de Barcelona i que mal que em pesi el meu parlar s'assembla prou al tevetresí.

- Em diu que la llengua aquí (País Valencià, ell parla de "comunitat valenciana") i allà (Catalunya) ha evolucionat diferent, i que si ens posem a buscar orígens comuns anem a petar al llatí. Li parlo de l'absoluta i innegable intercomprensió entre els parlants, dels fets històrics, li recomano que agafi el cotxe algun dia i faci camí nord enllà. I li explico que em sap molt de greu però que si parlem d'evolució les fronteres no coincideixen amb les de les "comunitats autònomes" com ell voldria, sinó que els parlars de Castelló ("comunitat valenciana") i Tortosa (ui, Catalunya!) van ben junts, i que el seu parlar (de la "comunitat valenciana") s'assembla molt al parlar de Lleida (ui, Catalunya!) i en canvi el meu no s'hi assembla tant.

- Li dic que el nom no fa la cosa, que si vol en diguem "llengua x", o "valencià", o el que vulgui. Em diu que, llavors, d'acord.

- M'assegura que no hi ha cap conflicte polític, al nostre país. Li dic que venint d'on ve ja té mèrit, ja, dir això. Al cap d'uns minuts, ell mateix parla del "conflicte polític que tenim". Ah mira, tu mateix et respons.

- I la sorpresa final: aquest jove saharià valencianoparlant i estudiant de Dret m'acaba dient que és independentista (de la seva "comunitat", eh). I que la culpa de tot és dels espanyols. Vaja, ja som al cap del carrer. Li recordo que té un discurs igualet igualet que el de molts espanyolistes.

Entendreu que encara ara me'n faig creus...

PD: Als valencians, una bona notícia. Tornem a tenir teatre de qualitat en la nostra llengua a València: mireu aquí.

Així sí

2011-10-11T14:47:00.008+02:00

Sentir-se agredit però no respondre, pensar que "mira, tant és, ara no em ficaré en cap discussió desagradable", que una flor no fa estiu i que no ve d'aquí, que això de queixar-se ja ho faran els altres. Així, no.

Sentir-se agredit i reflexionar, pensar que la cosa no pot quedar així, que almenys cal que ens fem sentir, que tampoc costa tant fer un petit gest i que tot suma. Així, sí.

(Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

PD: Era l'hotel Eurostars Lucentum 4* d'Alacant ciutat.

Un país curiós

2011-10-04T21:02:00.000+02:00

Sí, no podem negar-ho, tenim un país ben curiós.

Tenim una llengua normativitzada, i tant. Ara bé, posem per cas que som al País Valencià, només suposem-ho: qui se suposa que difondrà massivament la normativa si els mitjans de comunicació són pràcticament inexistents o bé tenen l'obsessió de fer tot el que es pugui i més en espanyol? Doncs bé, en aquesta mena de casos, cal que sigui el mateix propietari d'una cafeteria qui prengui la iniciativa i expliqui als clients que en comptes de menos cal dir menys, i d'una manera ben didàctica:

Sense sortir de la zona valenciana, entre decret i decret per provar que valencià i català són simplement paraules si-nò-ni-mes, hi ha qui gosa dir les coses pel seu nom. Per promocionar cursos i donar a entendre que el títol serà vàlid fora de les terres valencianes, cal arriscar-se i explicitar allò que ningú diu:

I una darrera anècdota, aquesta molt més mundana. Tornem al Principat: què creieu que hi ha, rere aquesta catalanització d'últim minut?

(a) el propietari s'ha adonat que era hora de normalitzar el cartell

(b) una subvenció

On sou, llengües pirinenques?

2011-09-13T14:09:00.003+02:00

Poc o molt, totes perviuen. Però no els agrada mostrar-se als desconeguts, s'amaguen. Si parem atenció, però, en podrem veure algun rastre, per exemple un apòstrof en un rètol enorme o quatre frases en un cartell diminut enganxat en un aparador perdut de Biescas:

Sí, és l'aragonès.

Pugem al cotxe i au, nord enllà, cap a Occitània. Atenció... Sí! Ja comença a veure's alguna cosa:

Arribem a la capital, a Pau. Rere una cabina telefònica abandonada hi trobarem una pista, i en un bloc de pisos d'un carrer abandonat, una altra:

Fins i tot podrem comprar algun llibre i una mica de música si tenim la sort de topar, com qui no vol la cosa, amb això:

(Als interessats en aquesta mena de troballes, es recomana fer cerques al Google abans d'emprendre el viatge, així com anar previnguts de mapes i GPS diversos per arribar als llocs més insospitats.)

I si resulta que tenim la gran fortuna de fer la visita coincidint amb el festival Hestiv'Òc, la cosa ja serà massa. Si fins i tot l'ajuntament de Pau en fa publicitat a la façana!

Ara, no ens emocionéssim pas, tampoc: tota la programació s'anuncia en francès i ho patrocina una associació anomenada "Accents du Sud", que ja sabem tots quina bandera mana:

Aranès a la vall més espanyolitzada

2011-08-13T11:41:00.005+02:00

Venint de la zona "francesa" de la Gascunya, arribar a la Vall d'Aran sembla que hagi de ser el paradís de l'occità, anomenat allà aranès.

Però no, no és cap secret que aquesta vall és la més espanyolitzada dels Pirineus catalans. La invasió de turistes provinents d'Espanya ha estat l'excusa perfecta per deixar l'occità en un segon o tercer o quart pla, i per gairebé suprimir el català.
.
En quin altre poble pirinenc s'anuncia la programació de la festa major íntegrament en espanyol?
I voleu dir que els madrilenys que vénen a lluir jerseis de marca tenen gaire interès a sentir els acordions?

Que l'espanyol mana queda ben clar quan busquem on és l'oficina de turisme. Fixeu-vos en l'adhesiu de queixa del col·lectiu occitanista:
.

També queda clar si hi entrem per agafar-ne uns quants fullets. Ens expliquen que la Vall d'Aran no és pas a Catalunya, sinó a España:
.

I que, fins i tot en el fullet en català, la defineixen com la esencia de los Pirineos (españoles):
.

Aquest ideari lingüístic també el comparteixen els comerciants de Vielha. Escriuen quatre paraules en occità, per donar-hi el toc folklòric, i au, les informacions importants en espanyol:
.

En fi, que les fotos no s'acaben, però tot ho resumeix aquesta:
.

Això sí, qui vulgui anar a comprovar-ho, abans de reservar hotel, que faci un cop d'ull aquí!

Manual de supervivència al País Valencià

2011-07-15T11:17:00.006+02:00

Quan una barcelonina de l'Eixample massa ben acostumada se'n va a viure al País Valencià, ha de tenir en compte una sèrie de coses. Per exemple:

- En engegar la ràdio del cotxe no sentirà ni Rac1, ni iCat, ni Catalunya Ràdio. Si vol sentir alguna frase en la seva llengua, haurà de sintonitzar Ràdio 9, i entre programa i programa (amb totes les entrevistes en espanyol) haurà d'empassar-se una sintonia d'una veu femenina que canta "Comunitaaaaaaaaaaaaat Valenciaaaaaanaaaa" (sí, això i res més, el missatge és clar).

- En qualsevol programa de Canal 9 o de l'esmentada Ràdio 9, la mitjana de repeticions dels mots "Comunitat Valenciana" és de 2 per minut, com a mínim (altre cop, el missatge és el que és).

- Quan contempli la processó de les festes d'un poble típic del país (90% valencianoparlants, 90% vot al PP), haurà d'entendre que les dames porten una bandera però la reina, la més important, en porta una altra:

- I haurà d'entendre també que a la desfilada festiva no només hi van l'alcalde i companyia, sinó una bona representació de la guàrdia civil, tricorni inclòs:

Que sí, de debò, que això és democràcia, que això és Europa, que això és el segle XXI.

Una altra

2011-05-30T17:59:00.003+02:00

Avui no hi haurà humor, ni ironia, ni picardia.

La lingüista anava en cotxe d'Alacant a Dénia (un trajecte de poc més d'una hora) i, durant uns pocs minuts en què ha aconseguit mig sintonitzar Catalunya Ràdio, s'ha assabentat, entre interferència i interferència, de la notícia:

El conseller d'educació del País Valencià ha assegurat pensa eliminar totes les línies en valencià de les escoles i els instituts. Unes línies que actualment tenen tanta demanda que molts alumnes no hi poden accedir.

Qui en vulgui saber més, que cliqui aquí.

Des de Suïssa

2011-05-19T17:39:00.006+02:00

A cada territori TOT és en la llengua del territori. Molt lògic, molt neutral, molt suís. Cada rètol, cada classe a l'escola, cada teclat d'ordinador, cada programa de televisió, cada producte del supermercat.

Si un tren, durant el trajecte, creua una, dues, tres o les vegades que sigui qualsevol frontera lingüística, el revisor canvia de llengua una, dues, tres o les vegades que sigui.

A més, a cada territori els nens tenen l'oportunitat d'aprendre les llengües dels territoris veïns, i de veure els canals de televisió veïns, i de comprar llibres de les literatures veïnes.

I amb l'Estat, cadascú hi parla en la seva llengua. I el que convé que sigui multilingüe, ho és:

Sabent això, sabent com funciona Suïssa, us podeu imaginar la cara que han fet els alumnes de la Universitat de Basilea quan una servidora els intentava explicar el cas del català, amb les televisions prohibides, els buits lingüístics (àmbit judicial, etiquetatge, cinema), els odis a la llengua, les tensions entre territoris, la diglòssia... En fi, molt molt molt entretingut.

Demanar perdó

2011-05-02T23:14:00.006+02:00

Em pensava que ja no quedaven persones en aquest país capaces de demanar perdó amb tant convenciment per parlar en la seva llengua. Mireu només mig minut d'aquest vídeo (entre els minuts 21.38 i 22.12):

Com

2011-04-18T13:22:00.003+02:00

A mi que m'expliquin com s'han de dir les coses, en aquest país. Que m'ho expliquin perquè no torni a plorar d'impotència quan agafo el cotxe i deixo enrere València.

Si saben llegir, aquesta gent, em sembla que el missatge és ben fàcil d'entendre.

(Dissabte passat es podien fer moltes coses: un bon dinar, un dia de platja, una sortida de pícnic o una tarda de cinema. També es podia anar a demanar que els nens del País Valencià puguin veure el Club Súper 3, i que tota la població tingui una televisió digna en la seva llengua.)

Tot plegat es resumeix així: el poble anar dient, que dalt de tot (literalment) sempre hi ha els mateixos.

En fi:

Una altra Vall de Boí

2011-04-14T09:50:00.004+02:00

Que la Vall de Boí és preciosa ja ho sabíem:

I que és terra de contrastos (i forts) ho veurem tot seguit.

Allà l'Snoopy és independentista i als cotxes més que nadons hi duen dimoniets:

Ara bé, el més impactant de tot, entre tanta església idíl·lica i tanta muntanya paradisíaca, és la Romanic Shop que s'anuncia a Taüll:

Segurament coincidireu amb mi que val més caminar poble amunt i anar a prendre una tassa de xocolata desfeta al bar de la plaça. O, més ben dit, un xocolate, com diuen allà, igual que al País Valencià:

Canvi de casa (però el mateix país)

2011-04-07T21:48:00.000+02:00

Fent cua a la caixa del Bonpreu, la lingüista s'entreté fent un cop d'ull a les diverses revistes de cuina, viatges i oci que hi ha exposades. Hi veu el Descobrir Catalunya, que, tal com deixa entreveure el grafisme de la portada, cada cop és més Descobrir i, per sort, menys Catalunya. Sí, menys Catalunya i més "el teu país".

No deuen gosar posar-hi nom, al país, però veient la portada, que si l'or blanc de Formentera, que si el caràcter de l'Alcoià... Em sembla que ja sabem de què va.

Això és normalitat.

PS: El suport wordpress del web del diari Ara (http://blogspersonals.ara.cat/dodellengua/) ha portat massa maldecaps a la lingüista (entre els últims la desaparició de totes les fotografies penjades), per això torna a casa.

NOTÍCIA D'ÚLTIMA HORA

2010-11-27T20:34:00.004+01:00

He de confessar que ja fa dies que ho sé, però no m'han deixat dir-vos-ho fins ARA.

A partir d'aquesta mitjanit, el Do de llengua! passa a formar part del diari Ara. Si ho voleu, i espero que sigui així, podreu seguir llegint la vostra lingüista aquí: http://blogspersonals.ara.cat/dodellengua/

Aquell patir

2010-11-12T17:52:00.005+01:00

La dona sud-americana que fa cua davant teu a la Biblioteca Vila de Gràcia fa estona que bufa. Té pressa i li ha tocat esperar-se per culpa (culpa?) d'un jubilat que té ganes d'informar-se ben detalladament dels cursos d'informàtica.

Quan per fi li toca a ella, demana a la bibliotecària on pot trobar no sé quin llibre d'aprenentatge del català, perquè el que té en préstec l'ha de tornar i en necessita un altre per estudiar per l'examen que s'acosta. Té un nivell més que notable. Manté tota la conversa en català, però la bibliotecària parla tan tan fluix que hi ha una frase que ni la dona sud-americana ni jo que sóc ben a prop no entenem. Davant el ¿Perdoni, què ha dit? de la dona sud-americana, la bibliotecària amb ulleres de pasta i molt moderna i estupenda li repeteix la frase en castellà, que ja se sap que és més clar. La dona sud-americana respon en català, dóna les gràcies i se'n va. I jo patint.

____

La peixatera del Bonpreu, que és d'algun lloc d'Espanya i que hi posa voluntat, va més enllà del "Què vol? Molt bé" i comença a explicar-te la diferència entre haver-te de preparar el peix per al forn o per al vapor, i et proposa receptes i et revela algun truc... però està insegura, s'interromp, vol trobar la paraula, s'atabala... I tu pateixes. I es justifica i passa a l'espanyol, perquè quedi clar què volia dir. I de què ha servit, tan patir?

La vall

2010-11-02T17:27:00.005+01:00

La (sub)versió catalana del Periódico de tant en tant ens porta sorpreses. Ja sabem que els traductors automàtics són millorables, i també ens imaginem que els correctors que ho repassen (perquè algú ho fa, oi?) no atrapen la feina.

Aquest cop, però, la sorpresa la trobem en la versió espanyola. I la culpa la té aquesta obsessió de "Home, farem el diari en la llengua important, però, va, quedarem bé i mantindrem els topònims i alguna altra coseta en la llengua local, que així no se'ns queixaran tant."

Doncs feu-vos-ho mirar, senyors socialistes. Que això grinyola...

Avui és un dia molt trist

2010-10-27T20:33:00.003+02:00

Avui és un dia profundament trist. La llengua i el país estan de dol.

Joan Solà era moltes coses, però per a mi en va ser sobretot una: mestre de sintaxi. Per això, de tots els records possibles, us obsequio amb la seva darrera lliçó.

Com diria la cançó, avui és un dia gris:

Fins i tot els murcians

2010-10-18T22:16:00.002+02:00

Moltes empreses catalanes (cal començar la llista eterna?) no ho fan, però a Múrcia, en canvi, ho tenen clar:

Al gimnàs

2010-10-13T12:50:00.003+02:00

Al gimnàs. Es canvien per anar a suar. Són tres. Jovenetes. Deuen tenir uns 18 o 19 anys. (I ho dic jo, que en tinc 23! En fi...) Una explica les desventures amb el seu darrer "amic":

- Pues sí, aquella noche me envió un mensaje y... -noia A.
- Però quina hora era? Segur que anava borratxo! -noia B.
- Eren les 6 més o menys -noia A a noia B-. Y claro, yo no le respondí -noia A a noia C.
- Y al día siguiente te llamó, ¿no? -noia C a noia A-. Ai, un moment, em deixes el raspall? -noia C a noia B.

La lingüista, distreta amb aquesta demostració de bilingüisme personalitzat entre tres parlants que comparteixen totes dues llengües, se'n va cap al lavabo. En surt una dona que li comunica, enfadada:

- Les cadenes estan fatal, eh.

I la mateixa dona, al cap de mig segons, afegeix, dirigint-se ara a la dona de la neteja:

- Las cadenas están fatal, eh -clar, és que si no no ho hauria pas entès.

Ja ho veieu, al gimnàs no s'hi fa només esport...

Bilingüisme vienès

2010-10-06T11:34:00.003+02:00

A Viena, un nou concepte de bilingüisme. Se suposo que qui no entén l'alemany entendrà l'anglès, clar. I que l'italià és llengua universal (fiocco?).

Anyway, ja sabeu com hauria estat el mateix cartell a les nostres terres, oi? Ja us ho diré: Tiramisú / Tiramisú, i anar fent.

2010-09-27T23:48:00.000+02:00

Que un club nocturn de "llatins" tingui l'eslògan en català...
Ja, una flor no fa estiu, però podria ser així, el nostre país.

Catalans anònims

2010-09-22T13:01:00.003+02:00

I si algú en vol més... que vagi aquí!

Andorra la Bella

2010-09-17T18:38:00.003+02:00

De tant en tant una escapada a l'anomenat país dels Pirineus no fa cap mal, ben al contrari!

És la màgia de sentir català amb accent portuguès, on més pot passar?

És la il·lusió de descobrir que el senyor que regenta el bar d'aquella placeta té un parlar nord-occidental impecable, i amb molt de gust li pagues 3 euros per una Coca-Cola.

És la gràcia de saber-se amb un estat al darrere.

És la ironia de sentir que per Ràdio Andorra anuncien una conferència programada per algun banc sobre la lluita contra el blanqueig de diners, sí senyor.

És l'experiència de passar per davant del Ministeri d'Educació i Cultura i trobar, dos carrers més enllà, el d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals. Com un petit país de joguina.

Però sobretot, sobretot, és la sensació inexplicable que hom experimenta quan sent que la megafonia del Zara... és en català!

Ah, amb permís dels jacuzzis exteriors de Caldea...

En fi, un país que no té preu.

Mireu-vos-el

2010-09-04T18:48:00.000+02:00

Divertimentos d'estiu

2010-08-30T20:33:00.004+02:00

Ja ho diuen, que som bilingües:

Ah, si algú necessita reforç, que s'apunti el número:

Raons, raons

2010-07-21T21:07:00.009+02:00

Hi ha pàgines que tinc el gust de visitar molt molt (massa?) sovint. La de Renfe, tan espanyola com sempre, després d'un període de temps etern (perquè tothom sap que aquestes coses són lentes!), ja és multilingüe. Sí, per fi en català, i per duplicat! Podem triar entre clicar Benvingut (C) i Benvingut (V), ho endevineu?

Té gràcia, fa dies que m'hi passejo, saltant d'una versió a l'altra, i encara no hi he trobat cap diferència!

Mentrestant, en un aparador qualsevol d'un carrer de l'Eixample barceloní, algú opta per una solució salomònica que m'encanta!

Vacances lingüístiques mai!

Sense volguer...

2010-07-12T22:43:00.003+02:00

Sí, sense volguer, ha estat. Jo he entrat en aquella botiga del centre atreta per una samarreta de tirants de l'aparador exactament del mateix color que la que perseguia des de fa dies per combinar amb aquella faldilla estampada...

Remenant entre penjadors, fent malabars entre l'iPod, les Rayban i el mòbil que just llavors pitava per una alarma, ho he sentit:

- Que fuerte... ¿Te lo puedes creer? Gana su país y la tía se pone así... Y empieza a decir no sé qué...

- Es que hay gente que es gilipollas, joder!

- Ya ves, una hija puta. -la lingüista no sap si escriure'l junt, aquest preat insult de l'espanyol.

I llavors una clienta inoportuna esternuda, i una servidora no s'assabenta de com acaba l'animada conversa entre les dues dependentes tocades i posades que entre faldilles massa curtes i sabates massa incòmodes se senten les mestresses del món, i alliçonen, i anar fent.

Contradiccions

2010-07-05T16:30:00.008+02:00

Contradicció és, diria jo, que passejant per l'Eixample trobis que t'anuncien segons què en català:

I contradicció és també, diria jo, que en un poblet del País Valencià, de la terra de les nespres, t'anunciïn segons què en castellà:

Per sort, ja fa temps que vaig aprendre que en aquest país nostre hi abunden, les contradiccions.

Avall que fa BAIXada

2010-06-18T00:08:00.005+02:00

I quan per fi s'acaben els dies de voler i no poder, que sí, que la calma sempre torna i fa estada, i sents que has de sortir un dimarts de juny qualsevol, a respirar nit, a enyorar, a caminar pel teu carrer nou i el teu nou carrer, et descobreixes celebrant, interiorment, que la feina no se t'acaba :

Perquè em perdoneu uns quants dies d'absència...

2010-06-02T20:43:00.000+02:00

Tot ben repartit

2010-05-12T09:50:00.002+02:00

Camines pel centre de Barcelona, més aviat tirant cap a la part alta, i et reparteixen això:

Demanes informació d'un pis (perquè, sí, ha arribat l'hora), i et responen en català, encara que no n'han estudiat:

Poses la ràdio i, en un anunci de la franja de màxima audiència, el Corte Inglés, sí, el Corte Inglés, explica que a l'espai cultural de no sé quin dels seus centres hi anirà "Joel Joan, l'actor català, per presentar el seu nou llibre Un bon cop de falç, una antologia de les cançons i poemes dels Països Catalans". Sí, sí, amb totes les lletres.

I llavors, enmig de l'èxtasi, et truquen d'una agència immobiliària que fa dies que et va al darrere (per allò del pis) i, quan els preguntes no sé què, el noi et diu que solamente habla castellano, caram, noi, doncs treballes a Barcelona. I, com que les bones notícies no vénen mai soles, ni les no tan bones, t'assabentes que també tallaran Catalunya Ràdio, al País Valencià, però aquesta notícia no surt, és més important la Diagonal.

Carta del dia

2010-04-25T14:05:00.002+02:00

Aquí

Perquè potser aquestes coses encara serveixen una mica...

Carta al director

2010-04-22T15:41:00.001+02:00

Cada quinze dies vaig i torno de València amb l’Euromed. És un tren que surt de Barcelona i arriba fins a la capital valenciana. Als vagons, tant se sent el català com l’espanyol. Gairebé sempre la proporció és al 50%, tot i que algun dia el català és majoritari i algun altre ho és l’espanyol. Durant el trajecte, els de Renfe ofereixen sempre una pel·lícula i un documental. Els és igual, però, quina és la realitat lingüística del tren. Els és igual que el trajecte comenci i acabi en territoris de parla catalana. Els és igual que el català sigui llengua oficial. I ho demostren cada vegada, quan engeguen el DVD i tots els passatgers veiem com incansablement seleccionen l’espanyol per a la pel·lícula, prescindint del fet que la versió en català estigui disponible gairebé sempre. Fins i tot quan passen alguna pel·lícula directament rodada en català, la decisió és la mateixa. Ah, i per acabar-ho d’arrodonir, els subtítols també són sempre en espanyol. Suposo que els castellanoparlants no veurien bé que les pel·lícules del tren sempre fossin en català. Suposo que haurien d’entendre que la solució inversa tampoc és fantàstica. I, en fi, suposo també que al segle XXI deu existir un sistema d’àudio que permet a cada passatger triar la llengua en què vol gaudir de la pel·lícula. Suposo, però, que sóc molt il·lusa.

Cuiners desqueferats

2010-04-09T10:43:00.013+02:00

Aquella pasta farcida d'un contrast d'ingredients increïble acompanyada d'aquella salsa exquisida, aquelles postres extraordinàries... m'hi fan anar. Sempre que faig nit a València, no tinc alternativa. És el millor italià...

Per als que hi estigueu interessats, és en un carreró ben bé al costat del Micalet, la torre de la catedral.

El millor de tot és que, a més de cuiners, en aquest restaurant també són traductors i filòlegs. Saben molt bé quin és, el nom del monument que tenen al costat, tal com indica aquest rètol:

Ho saben tan bé, que han decidit anar uns quants segles, esbrinar que es tracta del diminutiu de Miquel, que en espanyol és Miguel, i concloure que una bona traducció seria Miguelete. Sí, sí.

Aquesta proposta tan original, però, sembla que no l'adopten ni els castellanoparlants de la ciutat, com podem comprovar:

Però, això, als del restaurant els és igual. No s'estan de res. El Micalet és el Miguelete, i el carrer Brodadors és la calle Bordadores. I anar fent.

Sabuts!

2010-03-29T11:38:00.007+02:00

Truquen. Són els de Correus. Correos, volia dir. Em porten un sobre, amb allò que fa tant que espero. La impaciència per obrir el paquet, però, passa de sobte a un segon pla. Hi ha una cosa millor, de les que m'encanten.

És que aquests de Correos y Telégrafos són lingüísticament modèlics, eh. Perquè ningú no es queixi, escriuen algunes coses (no gaires, tampoc) en diverses llengües estatals. Vegem-ho.

Primer, és clar, l'espanyol, la de tots. Després en basc, molt bé. En tercer lloc ve el català. Ui, no, espera't, que després torna a sortir!

Fixeu-vos-hi, en la segona versió del català ja no diem "Al comprar..." sinó "Amb la compra", i tant, tothom sap que aquest és un tret que diferencia el català del Principat del del País Valencià.
Els lingüistes de correus, que en saben molt, també opten pel demostratiu "este", que bé, però, és clar, els de Tortosa, que també fan servir aquesta forma, quina de les dues versions han de llegir? Pobres, ells parlen català, no valencià, oi? Però... Quins dilemes!

Ah, i una altra cosa que ni els filòlegs no saben: resulta que en valencià diuen "2 cèntims de euro", a diferència de la forma principatina "2 cèntims d'euro".

Caram, de tot se n'aprèn.

El noi sud-americà que fa de caixer al supermercat del costat de casa

2010-03-17T19:26:00.003+01:00

Al noi sud-americà que fa de caixer (tot i que de vegades també pesa la fruita) al supermercat del costat de casa, no el discrimino.

Vull dir que sempre li parlo en català. Procuro, a més, que la resta de clients que són a la cua o que han passat davant meu em sentin, sobretot aquells que se'ls veu d'una hora lluny que són catalanoparlants i que s'entesten a fer tornar el noi sud-americà un inculte.

Com que no duc mai la targeta de client a sobre, li dic el número de telèfon. Nou, tres ... divuit. Sempre dubta, amb el divuit. Em mira, i jo li certifico: u, vuit. És la nostra petita rutina.

Bé, ho era, fins avui. Mentre em cobrava, he sentit que repassava en veu alta "disset, divuit, dinou..." i, amb un somriure, m'ha demanat:

- Entonces, ¿28 es...?

- Vint-i-vuit.

- Ya, lo de di- solo es de 10 a 20, ¿no?

- Sí, disset, divuit i dinou. Di- de deu, diez.

- Gracias, gracias.

- De res, adéu!

La França rosa

2010-03-08T16:12:00.002+01:00

I, quan van passar la frontera, el nen mirava fixament el paisatge i posava una cara de desil·lusió espectacular. Què tens?, li demanà el pare. És que al meu llibre de geografia França era rosa..., respongué, resignat.

---

Tristos fets els de l'altre dia, en aquell luxós creuer envaït per onades gegants a la costa catalana. Entre els testimonis, diversos turistes francesos. A TV3 els fan parlar: un, tot francès, i ben traduïdet a sobre; però l'altra, una nord-catalana d'uns 50 anys, exhibeix, satisfeta i amb naturalitat, la que és la seva llengua.

---

Al tren de València a Barcelona, pugen dos matrimonis, parlant francès. Pocs minuts després, resulta que de francesos allà només hi ha un home, tots els altres són valencians. De tant en tant li parlen en francès, sí, però altres vegades opten pel bilingüisme passiu, és a dir, cadascú la seva llengua i tots tranquils. I, entre valencià i francès, encara no ho havia vist mai. Magnífic...

Galícia: tota una altra cosa

2010-02-21T17:23:00.005+01:00

Als congressos, ja se sap, s'hi va a parlar, cadascú hi vol dir la seva, presentar les conclusions de la investigació pròpia, etc.
.
Com que tocava a Santiago, la lingüista va decidir dir quatre mots en gallec, per començar:
.
"Boa tarde, son Anna Pineda, da Universidade... Gostaríame muito poder presentar a comunicación en galego, pero os meus coñecementos son reducidos. Así pois, falarei en castelán."
.
En acabar, la presidenta de la sessió, gallega, se li acosta:
.
"Ay, con lo que has dicho al principio me has llegado al corazón, de verdad... Es que siempre lo digo, tenemos tanto que aprender de vosotros: el respeto por las lenguas, esa sensibilidad..."

I jo faig que sí, i somric, però no ho acabo de veure igual. De fet, li explico la impressió que m'ha fet Santiago, les coses que hi he vist i que, em sembla, difícilment podré veure al meu país:

Al carrer, la llengua per defecte és el gallec.

Molts restaurants tenen les pissarres i les cartes només en gallec, els cambrers de les zones més turístiques atenen només en gallec, saltant només a l'espanyol si els demanes traduccions del nom d'alguns plats, i segueixen en gallec a continuació, i tant els és que siguis de Barcelona o d'allà mateix. Quin tros de terra tan normal!

Quin plaer, sentir-te a l'estranger, endinsar-te al repte d'una nova llengua desconeguda, conèixer un país de debò...!

Passarien, aquestes coses, aquí? Ni a Vic, diria.

Aquí? Que no, que no n'hi ha

2010-02-09T14:57:00.011+01:00

La lingüista es lleva. Se li ha acabat el pa, baixa a comprar-ne. Encara mig adormida, no s'atreveix a baixar tants pisos per les escales, crida l'ascensor i, quan arriba, hi entra:

Primer, i situada a l'alçada dels ulls, la llengua important, la que tothom entén, la que, mira, escriurem bé. Després, en segon terme, una cosa que pretén ser català, directe del traductor automàtic, que per "CORTARÁ", sense accent, ha traduït "TALLÉS", però és igual, no calia revisar-ho. Total, voleu dir que s'ho llegirà algú? I, per què no, innovarem aportant noves construccions com ara "DES JA". Qui dèieu que eren, els ciutadans de segona?

Al forn hi ha cua. Quan li toca, li diuen que la barra que se sol quedar, la de cereals, sortirà del forn al cap de 10 minuts. La lingüista s'espera. I torna a casa, amb ascensor:

Algun veí no se n'ha pogut estar, no és estrany! Havent dinat, la lingüista torna a sortir de casa, que ha quedat per fer un cafè. No ho pot evitar, torna a cridar l'ascensor, hi ha novetats:

Per curiositat, mira l'altre ascensor. També hi ha hagut reaccions:

Però no, eh, no. Aquí, de conflicte lingüístic, no n'hi ha cap.

Des de Galícia

2010-02-01T18:03:00.003+01:00

Aterrem a Santiago.
.

Al primer taxi que veiem a l'aeroport, hi pugem. Simpàtic, el taxista. Un home que entre frase i frase fa una rialla. I li demanem com es diu això i això altre en gallec.

I, sense adonar-nos-en, arrenca un discurset, el senyor taxista: que ara a l'escola ensenyen una cosa que no és autèntica, que allà s'ha parlat gallec tota la vida, que mai dels mais ha estat prohibit... I que, fixeu-vos, que a Catalunya, que és Espanya!, han posat 250.000 euros de multes per no retolar en català, i és Espanya! I que, pobra gent, que ve aquí a Galícia i veu els cartells en gallec, què ha de llegir? I que si va a Catalunya o al País Basc, el mateix. Que quin desastre!

.
I la lingüista gosa dir:
.
- Sí, però si un va a França també s'ho troba tot en francès.
.

I el taxista resulta que hi va viure vint anys, a França. Que treballava en una fàbrica on tenia almenys 20 companys bretons i que, ells sí que en saben, parlaven tots francès, sí sí sí. I riu. La Grande France! I riu.

I vaja, desesperadament procurem canviar de tema, perquè l'home ja ho sabia des de bon principi, que érem catalans, i tot i així, com que ho troba de sentit comú, ens ha etzibat tot allò.

I, per sort, en un dels carrers empedrats de Santiago, hem divisat el nostre hotel.

I li hem dit adéu, al taxista cofoi. Al taxista franquista -que, ves per on, rima.

A les rebaixes

2010-01-22T22:04:00.004+01:00

Sí, sí, ja hi he anat, a les rebaixes! I he passat per l’amabilíssim “¿Cuántas llevas?” “En porto cinc” dels emprovadors, que si per un cop t’ho diuen en català, sempre s’obliden d’una cosa: “Quantes -- portes?”, et demanen, i, és clar, tu no entens què els passa, a les portes! Total, tot plegat per parlar de les peces (allò que en espanyol en diuen prendas) de roba:

I és que això dels pronoms febles no hi ha qui ho entengui, diuen. A alguns, els en falten. I això és el que algú de Bocairent va voler remarcar:
.

I a d'altres, en canvi, els en sobren...

Uns per massa i els altres per poc. Aquesta és la manera que el món quedi compensat, diuen.

O potser la solució és la que proposa el molt honorable (espero que aviat ex-) president de la Generalitat:

I love Múrcia...

2010-01-07T19:51:00.002+01:00

Al País Valencià encara no hi ha(n) Ikees. Així, quan t'has de moblar una habitació, tens l'entreteniment d'anar fins a Múrcia. Si a Alacant ciutat pateixes quan surts al carrer (Ai, ara faré servir aquesta paraula, que és ben igual que en espanyol, a veure si m'entenen) i acabes parlant gairebé amb senyals, quan travesses la frontera murciana et sents, de cop, alliberat.

Ja ets a Espanya! Visca! Ja tens la seguretat d'interrelacionar-te amb qui vulguis amb comprensió garantida, ja tens el dret de parlar en espanyol sense sentir-te traïdor, ja no has de militar fins a l'esgotament en una ciutat de gent que no sap ni quina llengua parles.

És tan divertit, això de recuperar la seguretat lingüística (sí, la mateixa que quan ets als pobles de la Marina Alta, o als del Lluçanès, o la de quan camines per Barcelona); és tan agraït, això de parlar i que t'entenguin; és tan fantàstic, en definitiva, això de notar que ets en un país normal(itzat); és tan bo, tot plegat, que de cop tot et sembla bé.

Però, ben pensat, vols dir que te n'hi aniries a viure, en un conjunt residencial d'allà baix...?

Jo, quan sigui gran...

2009-12-22T12:49:00.006+01:00

Si un dissabte de tardor, d'excursió per la Marina Alta, et pares a llegir el típic cartell d'informació de la zona i ho fas en la versió valenciana... ...tranquil, no pateixis pas, que per sort tindràs l'espanyola al costat, per si de cas necessites desxifrar alguna cosa:

Si, quan el sol s'ha post i la gana comença a fer-se present, un gentil cavaller es disposa a convidar-te a sopar en un dels restaurants de més fama de Dénia, no dubtis que, llegint la carta, trobaràs algun vestigi de la llengua del país, quasi enterrada pel gremi turístic:

I sí, en tornar a Barcelona, surts diumenge de bon matí a comprar el pa, veuràs que també a la capital més d'un té ganes de convertir el que parles en una decoració folklòrica:

Però, de cop, quan surtis a comprar un regal de Nadal per al teu nebot, t'adonaràs que la batalla no l'han guanyada, encara. Els nens se'ls atreu en català, i les botigues de joguines, a l'hora d'anunciar-se, ho saben:

Saps en quin país vius?

2009-12-15T22:26:00.001+01:00

Ja ho saps, en quin país vius? T'ho imagines una mica, suposo... Ho sospites, poc o molt, oi?

Sí, comencem-ho a acceptar. Vius en un país on la llengua ens és tan igual que qualsevol cambrer del millor barri de la capital modifica el sistema ortogràfic, i no passa res!

Vius en un país on tenim debilitats estúpides, o potser hipòcrites, però sense les quals no podríem viure... Si no, no seria el nostre país!

Havent sopat

2009-12-09T23:30:00.001+01:00

Al bell mig de la Marina Alta. Acabem de sopar i se’ns fan quarts d’una. Fet el cafè, la mistela abunda. De cop, ell mira l’hora i diu:

- Va, ara, anem-hi. Qui ve?

Serem sis, distribuïm els cotxes:

- Vosaltres dues us encarregueu de vigilar la rotonda de dalt, nosaltres serem a la part de baix de la carretera, i ell ho farà -diu algú.

- D’acord.

Una mica de nervis: la policia, a la nit, ronda.

I recordem l’altre dia, quan entràvem a Ondara i un lluminós cartell en espanyol per davant i per darrere ens donava la benvinguda al poble:

- Què, però com se’ls ha acudit? Quina part de la població queda representada, així?

- És el que té el PP –havia dit, desanimada, la lingüista.

I, tot pensant això, vam anar a fer el que havíem de fer.

Els Amics de les Arts

2009-12-01T22:40:00.003+01:00

Perquè els descobriments m'agrada compartir-los... amb vosaltres:

S'intueix

2009-11-20T19:15:00.007+01:00

Plaça de la Virreina, Gràcia.

La lingüista té pressa per arribar a casa i, quan comprova que l'estació del Bicing de la plaça és buida, li cau el món a sobre: Tornar a casa a peu és ben bé mitja horeta, i amb bici només serien 5 o 6 minuts...!

És gairebé mitjanit. S'espera uns instants però, impacient com és, enfila carrer avall, quin remei.

De sobte, a la llunyania divisa una bici que s'acosta i, a poc a poc, comprova que és del Bicing. Sense dubtar-ho, quan li passa per davant, crida:

- Perdona!

I la noia de la bici frena.

- Que vas a aparcar-la aquí a Virreina?

- Ah, pensava deixar-la en Fontana, pero me da... m'és igual fer-ho aquí. Dónde està l'estació?

- Mira, allà, un tros més amunt.

I totes dues, una a peu i l'altra amb bici, fan via cap a l'estació, tot comentant la jugada:

- Ai, gràcies, eh! M'has salvat!

- Sí, no te preocupes. Ja sé el que és no encontrar bici quan la necessites...

Des del primer moment, aquella ciclista anònima dibuixa un somriure. Es nota que no fa gaire que corria per la ciutat. La lingüista suposa que el que aquella noia sent és satisfacció perquè se li han dirigit en català i, sobretot, perquè en sentir-la i comprovar que no té un accent genuí, no han canviat de llengua, a diferència del que solen fer els catalanoparlants.

En fi, es deu sentir, simplement, respectada, acollida, integrada.

Això no s'ha acabat!

2009-11-04T23:37:00.009+01:00

Un dia segueix l'altre i no te n'adones, els mesos passen! Penses que ja no tens temps, que potser ha perdut el sentit. Tens dubtes... Però, de sobte, un espurna torna a encendre la flama mig apagada.

D'espurnes, en aquest país nostre, n'hi ha moltes. Per exemple, caminant per un carrer qualsevol de l'Eixample, fixes la mirada un instant, passes de llarg però, de seguida, analitzes el que acabes de veure i, irremeiablement, fas marxa enrere -hi has de fer una foto!:

O a Xàbia, a la Marina Alta, passejant per l'arenal, en un ambient de turisme exclusiu -tant, que exclou el valencià-, comprens que, en el fons, les essssssències són les que són:

I, en fi, d'una punta a l'altra del país, t'adones que l'altre, de país, és com és. I penses en aquella samarreta que vas veure en un aparador:

Un dia estrany

2009-10-05T20:32:00.013+02:00

Ens vam llevar tard. Volies cafè i la Nespresso feia el boig. Vam baixar al bar, que ens donessin esmorzar. Tot era bonic, jo el volia de formatge, però tu, sempre tan complicat, el preferies de truita...

Assaborint el darrer glop del cafè amb llet, em vas proposar d'anar a fer un tomb. Volies tornar a passejar per aquell parc de l'altra punta de la ciutat. Vam pujar al metro. I m'estiraves el braç cada cop que m'entretenia mirant les parets...

I se'ns va fer de nit. Vam tornar a casa i, davant la nevera buida, vas despenjar el telèfon. Quan et vaig preguntar quines amanides tenien, no podies reaccionar... Va ser un dia estrany.

A judici

2009-09-27T11:30:00.002+02:00

Com que era Festa Major (sí, de Barcelona), les postres podien ser llamineres:

Inevitablement, va haver de passar. La lingüista va sentir la irrefrenable necessitat de girar la capsa i analitzar el que hi va trobar. Primer va veure-hi l'espanyol, l'anglès, el francès i l'alemany, d'acord. Ara bé, això només ocupava la meitat superior de l'espai. A sota hi havia quatre llengües més, entre les quals -va pensar la lingüista- hi hauria la catalana.

Doncs no, aquest peculiar envàs presentava la informació només en quatre llengües, les més importants, tan importants que cadascuna apareixia per duplicat!

Ella, incapaç d'entendre aquell desaprofitament d'espai, va voler saber d'on eren, els que havien fet això.

Del Vendrell i de Xixona, que bé! N'hi havia per denunciar-ho. Però, per fer-ho bé, calia posar-se en contacte amb un advocat. "Ara, ja que m'hi poso -va pensar la lingüista- que no quedi, que en seguin dos!"

Com saber si ets a Catalunya

2009-09-23T08:54:00.000+02:00

- Opció 1: Si, en una gasolinera, mentre omples el dipòsit, alces la mirada i veus això:

- Opció 2: Si, passejant per un carrer, et pares davant un aparador que t'informa d'això:

Posem-nos d'acord

2009-09-16T09:18:00.000+02:00

Teníem gana, ja era tard. Vora el Segre, deixant enrere la Seu Vella, corríem tot Lleida.

I per fi ens vam asseure en un petit restaurant, i miràvem la carta, i recordàvem vells temps...
d
I ens sorpreníem.

Història d'un amor d'estiu

2009-09-04T09:43:00.000+02:00

La primera vegada que ens vam veure (tot va començar Pirineus enllà) la cosa pintava més aviat negra...

Sí, d'acord, tu mostraves un cert interès, de vegades afeblit, descolorit:

Tanmateix, amb el temps vaig veure que t'hi volies implicar, que t'importava:

I vaig recordar el que m'havies dit un dia:
Amb tot, no em volia fer il·lusions. Per això vaig actuar amb escepticisme...

... i em vaig anar acostant fins que em vas fer somriure:
I, per fi, m'ho vas dir ben clar:
I em vas convidar a tastar aquelles delícies:I jo, a canvi, vaig tastar la teva cervesa:

Diuen...

2009-08-28T18:27:00.006+02:00

...que l'esforç és el que compta. Això m'havien dit.

I què passa quan vas al pàrquing i trobes aquest cartell?

I com has de reaccionar si, un cop superada l'anècdota anterior, arribes a casa i a la bústia t'hi han deixat això?

No, it isn't.

2009-07-23T17:02:00.011+02:00

Per molt que alguns ho vulguin, no ho és, de diferent. El que podria semblar d'aquí és en realitat d'allà, i podria ser al revés.

A Altea, a més de donar nom a un Seat, els agraden les originalitats ortogràfiques i també segons quines banderes; vaja, cap novetat, si veniu de Barcelona:

Al port de València, al seu torn, són molt partidaris del bilingüisme inútil, deportiva amunt, deportiva avall. I quants amics que farien, per aquí al nord!

Ah, per cert, sabíeu que ara entre el jovent valencià (valencià?) està de moda anar a sopar per aquesta zona? I n'hi havia un que no ho entenia, sort que un tal Borja li va fer un aclariment:

- Vamos a la Dársena. ¡Claro! Dar-sena, ¿no lo ves?

Ai, sí. I al centre de la ciutat, les esses i les ces trencades estan com aquí, igual igualet:

O sigui que, resumint, no.

Em sap greu, Calp, però no teniu raó...

No hi ha frontera. Tan sols valen dues frases, la primera i una de les darreres d'aquesta cançó: "Reinventem aquest paradís [...] I nosaltres de la mà."

Criteri, quin criteri?

2009-07-20T10:45:00.001+02:00

Passejant-me per Girona, vaig sentir-me irremeiablement atreta per una oficina de Bancaixa -ai, perdó, que ara es fan dir Bancaja, que deu ser que sona millor.
s
Per començar, l'expressió "a lo gran", tan moderna i tan estàndard, em va fer plantejar en què devia estar pensant el traductor de torn.
s
Després, en llegir la lletra petita del cartell, vaig descobrir que el traductor era un ferm defensor de la unitat de la llengua. Perquè, si no, com s'explica la tria lingüística que va fer en 4 tristes línies?

I tant, ell, amb tota la convicció, va optar per la forma d'imperatiu del verb "obrir" segons la morfologia valenciana / balear -és a dir, "obri tu" en comptes de "obre tu"-, així com per la forma valenciana de la 2a persona singular del verb "ser" -"eres" en lloc de "ets"- i finalment va optar també per la versió més aviat oriental del demostratiu -"aquest joc"- combinada amb la més valenciana -"esta oficina".

Una espurna

2009-07-06T16:43:00.008+02:00

Quan, per coses de la vida, passes un dia i un altre a Alacant i ets a la ratlla de patir una depressió sociolingüística aguda i la son et pesa massa i ets al campus de la Universitat...

...demanes:

- Un cafè -somrient, educadament, amb la neutra a tot gas i una e d'obertura màxima.

- ¿Eres de Alicante?

- No, de Barcelona.

- Te lo he notado enseguida -diu, content, el cambrer. I t'autointerrogues sobre el teu delatador accent oriental.- ¿Estás haciendo algun curso aquí en la Universidad?

- No, és que de tant en tant vinc, perquè... -i li expliques un tros de vida.

- A mi siem-, sempre m'ha agrad-, agradat Barcelona. Un dia vull viure a-, allí.

- Ah, molt bé, molt bon lloc!

- La setmana passada vaig fer l'examen del mitjà de valencià...

- Ah, sí? I com va anar?

- Mmm... Trobe que no hauré aprovat. Però, de totes maneres... A mi m'agrada més el català, sí. La pronunciació i tot això. Pense que és més dolç i...

- Ah, veus, a mi em passa al revés!

A Joan Solà

2009-07-02T21:14:00.006+02:00

Tots hem sentit a parlar de Pompeu Fabra. Segur. Fins i tot una universitat duu el seu nom. També en tenim diccionaris i gramàtiques. I sabem molt bé qui va ser.

Però probablement no tothom sap que avui, any 2009, tenim entre nosaltres un altre Fabra. Un geni, un impecable filòleg, un il·lustre lingüista. I humil, molt.

Abans d'ahir, el Parlament de Catalunya el va convidar a parlar, a dirigir-se a tots els nostres diputats que deixen passar el dia a dia sense fer gaire res de bo.

Immens, senyor Solà, immens:

http://www.vilaweb.tv/?video=5734

Petites coses (potser no tan petites)

2009-06-17T09:01:00.005+02:00

Com que jo ja sabia que...

... però tenint en compte que Barcelona ni tan sols sabia escriure el nom del meu carrer...

... he decidit quedar-me a casa i engegar la tele...

... però de tan exclusssssssiva que era, m'he traslladat l'ordinador, a navegar una estona...

... però, què voleu?, a mi (que ja sé que un "haz de leña" és un feix, i que un petit feix pel camí creix) no m'acaba de convèncer això que em cridin...

I, per sort, em queda la música:

El corredor mediterrani...

2009-06-01T14:44:00.003+02:00

Senyors, us presento el corredor mediterrani:

1. Si comenceu el viatge a l'Estació de Sants, podria semblar-vos que el català existeix, tot ben trilingüe:

2. En anar cap a la consigna, ja podeu començar a perdre la il·lusió:

3. I quan intenteu imprimir el teu bitllet a les màquines, més et val que sapigueu espanyol:

4. Un cop a les vies, veureu diverses incoherències, tot esperant el tren que us ha de dur cap a València:

5. Dalt del vostre vagó, un multilingüisme fantàstic us donarà la benvinguda en espanyol, francès, italià i anglès:

6. Després serà només l'espanyol, el francès i l'anglès:

7. O potser l'espanyol, el francès, l'alemany i l'italià:

8. O l'espanyol, l'anglès i el francès:

9. Ara, això sí, si només pot ser una llengua, ja sabeu quina serà:

10. Potser és que la solució és aquesta...

En fi, sort que sempre ens quedarà l'humor!

Microconte

2009-05-19T08:34:00.000+02:00

Un dissabte, a altes hores de la nit, una noia de Barcelona es trobava en una de les (macro)discoteques que més triomfen de la ciutat...
... i va poder comprovar que encara se li acostaven en català:
A banda, en va quedar farta, però aquesta és tota una altra qüestió...

El que compta és la intenció

2009-05-11T08:23:00.000+02:00

Que els pakistanesos de prop de casa hagin prosperat i que al costat de la botiga d'alimentació on algun diumenge has d'anar a comprar coses de supervivència hi hagin muntat un locutori amb el rètol en català, això és el que compta, malgrat els accents i les us que pel camí s'han perdut:

Que els del nou gimnàs del barri t'enviïn publicitat en català, per molt que t'ho hagis de llegir ben bé tres cops per entendre que volen que t'hi apuntis, això és el que compta:

Perquè, a còpia d'intencions com aquestes, arriba un dia que al metro pots llegir un anunci d'aquest estil i en la teva llengua:

l
I és que, en aquesta vida, moltes, moltes coses es regeixen per les intencions:

Occitània

2009-04-22T10:01:00.009+02:00

Si de seguida que vas fer els 18 vas marxar cap a un poblet dels Alps "francesos" a fer un curset intensiu d'occità...

...no serà pas estrany que de tant en tant tiris cap al nord per practicar aquesta llengua.

I...

...et sorprendrà veure que, en una àrea de servei de l'autopista anomenada "Le Village Catalan", hi ha un panell que explica sense embuts ni tergiversacions la història de la separació de les dues Catalunyes, la de Pirineus ençà i la de Pirineus enllà.

...com que et vindrà de passada per anar a Occitània, et pararàs a Perpinyà per endinsar-te al barri de Sant Jaume, el dels gitanos, el que sembla un trosset de Tercer Món i allà, en aquells carrerons bruts, entre nens que en comptes de ser a escola juguen amb armes de plàstic, entre droga i delinqüència, pararàs bé l'orella i desmitificaràs allò de la llengua de la burgesia, perquè comprovaràs que tots els gitanos, del primer a l'últim, no parlen res més que un català deliciós:

... i arribaràs al primer "castell càtar", el de Perapertusa, i t'agradarà que a l'hora de comprar l'entrada la recepcionista et pregunti si vols la informació en català (en occità, però, ni somiar-ho!):

... i tot seguit pujaràs al de Querbus, altíssim, bellíssim:

...fins que, per fi, vindrà Carcassona, on t'oferiran l'audioguia en la teva llengua i et faran una visita guiada en català, un plaer:

...i a Tolosa de Llenguadoc, després de passar una bona estona a la Librairie Occitania i carregar-te de llibres per la teva futura tesi,

aniràs a la plaça més cèntrica de la ciutat, la del Capitoli, on un jove que et voldrà explicar no sé què et demanarà si ets espanyol, li diràs que català, i et contestarà que aquesta mena de respostes li agraden:
j
I, havent respirat nous aires, havent carregat bé les piles, tornaràs a casa, i reprendràs el blog, perquè comprovaràs que tot continua igual:
j

NOVETATS

2009-04-19T19:56:00.002+02:00

Després d'uns dies de vacances poc o molt merescudes... la lingüista torna!

Ben aviat...

Allò que sempre LI havies volgut dir

2009-03-23T16:22:00.002+01:00

Tot i que l'hivern ja se'n va i la calefacció comença a ser més que prescindible, hi ha ensurts que tot just arriben!

Per sort, rectificar és de savis, i ho comprovem només girar el paper:

I, per donar un toc d'actualitat al post, que sempre va bé, que algú em digui exactament a qui substitueix, aquest pronom:

Pregària

2009-03-10T22:50:00.005+01:00

Que la vida no deixi mai de sorprendre'm, que sempre em doni feina:

Que també a mi encara em passin aquestes coses:

Que el món segueixi sent incoherent (gràcies al nostre amic, el bilingüisme):

Temps

2009-02-23T19:18:00.002+01:00

Quan era petita, tota innocent, sempre parlava de quarts.
l
Em vaig anar fent gran i més d'un cop em va passar que em deixaven plantada per un malentès.
l
I me'n vaig adonar. No tothom ho tenia interioritzat. I em vaig convertir en una mena de traductor automàtic d'hores.
l
Més endavant em vaig assabentar que això dels quarts és cosa dels catalans del Principat, que es veu que a les Illes i al País Valencià els agraden més els mitjos, avui en dia.
l
Sigui com sigui, em vaig acostumar a veure això:
l

Per això va ser tan gran la meva sorpresa quan vaig fer aquesta troballa en una oficina de Caixa Manresa:

En fi, que hi ha moltes maneres de veure el pas del temps. I si són cinc anys, la cosa pot ser molt entretinguda, permeteu-m'ho:

La trampa

2009-02-18T18:28:00.001+01:00

La lingüista, ja fa cosa de mig any, va voler organitzar un cap de setmana romàntic. A les Termes de Montbrió, guaita! Abans de fer la reserva en ferm, va voler fer un cop d'ull a les instal·lacions del lloc per assabentar-se de tots els serveis que s'hi oferien. Com que l'aspecte gastronòmic és poc o molt important, es va interessar pels restaurants que hi havia en aquell luxós complex hoteler. I, fent un cop d'ull a la pàgina web corresponent, a la lingüista li van venir unes ganes boges de fer un àpat al curiós restaurant anomenat Va mirar:

Amb aquesta perspectiva, la lingüista va fer via cap a Tarragona tota convençuda. Primer, perquè no volia perdre's les meravelles de l'Aquatònic:

I segon, i sobretot, perquè volia comprovar si la seva intuïció era certa. I sí. Aquella nit van fer un molt bon sopar al restaurant Miró.

La clau

2009-02-09T12:50:00.002+01:00

Ja feia dies que els duia massa llargs i per això va decidir tallar-se'ls. Necessitava, és clar, una perruqueria. Tot tornant de la piscina, es va parar davant d'un establiment en el qual mai s'havia fixat: la típica perruqueria petitíssima, de barri, familiar, a l'altre extrem de les d'ambient fashion que dominen la ciutat.

[No, no era la de la foto...]
l

La lingüista hi va entrar i, innocentment, va preguntar si la podrien atendre malgrat no tenir hora. I va ser que sí, i que de seguida. Ella, és clar, no va poder evitar, per variar, fer un estudi sociolingüístic del lloc. Les perruqueres eren mare i filla. Per allà també hi corria, amb un petit tricicle, la néta, que no devia arribar als 2 anyets. Fins i tot hi havia l'avi, passant l'estona. Com a casa, vaja.

l
Les perruqueres, mare i filla, es parlaven en espanyol; segurament la mare havia vingut de fora, anys enrere. Però, i això és bàsic, totes dues es dirigien a la petita de la casa en català.

És a dir: nova generació, adopció del català. Aquesta és la clau per assegurar el futur de la llengua.

Saber imitar

2009-02-01T23:05:00.005+01:00

És un d'aquells matins més aviat grisos, més aviat tristos, més aviat enfeinats, atapeïts. Ella, després de fer el cafè, baixa un moment a fer encàrrecs, altrament dits recados. I, en tornar, obre la bústia de casa. I tot canvia.

Hi ha propaganda, és clar. Ella hi fa un cop d'ull, res d'important... Ep! Sí! Caram! Els supermercats LIDL, que sempre envien publicitat en espanyol, de cop ens surten amb aquesta:

Sí, sí, un especial sobre productes catalans. I, és clar, tot en català, com si fóssim un país normal. És més, com si fóssim uns Països Catalans normals, perquè els senyor LIDL no dubta a incloure-hi productes de les Illes i del País Valencià, que si formatge, que si moscatell:

Aquell mateix dia, plena d'optimisme, ella entra a comprar quatre coses al Consum. I noi, una altra grata sorpresa -que el senyor Mercadona bé podria imitar-, i és que la cadena valenciana no té cap problema a l'hora d'etiquetar en català i ho fa, com és natural, "a la manera de València", com diria l'Ovidi (minut 1:37).

En fi, que sí, que de vegades arribem a tocar amb els dits el cel de la normalització.

Les dones del gimnàs

2009-01-26T23:00:00.004+01:00

La lingüista té el (bon) costum d'anar a nedar cada dia. I cada dia, quan entra al vestidor per posar-se el banyador, no pot evitar fer una anàlisi sociolingüística de la situació.

És un gimnàs freqüentat, sobretot els matins, per moltes dones grans, d'aquelles que pertanyen a la generació de les àvies modernes que fan esport. Entre aquestes, i aquí ve la cosa, no hi falten les del tipus "yo llevo 50 años aquí pero de catalán ni pío". Davant d'aquest fenomen, la majoria d'àvies catalanes tenen la inexplicable mania de canviar a l'espanyol contínuament, esforçant-s'hi, per si de cas les companyes d'aquagym no les entenguessin.

Cada cop que la lingüista ho presencia, no pot evitar pensar quina intervenció podria fer en la conversa aliena per tal de demostrar que la interlocutora castellanoparlant no té cap problema per entendre el català. I ja la teniu intentant fer algun comentari sobre el fred o la calor que fa, o sobre la molta o poca gent que hi ha avui, al gimnàs, caram. O bé preguntant l'hora, o demanant si ja han arreglat els assecadors dels cabells, o si ja han regulat la pressió de les dutxes.

Sovint, ai, no li queda més remei que capbussar-se a l'aigua i relaxar-se...

3 ciutats, 3 maneres de fer

2009-01-20T09:25:00.001+01:00

Hi ha una cosa que a la lingüista li agrada molt. Ho fa força sovint, i per anar bé en companyia.

Que què és?

Perquè, tot passejant, descobreix solucions, davant el bilingüisme, que la convencen força:

Però també sap que el món no s'acaba a Barcelona. I que a València ciutat també tenen solucions peculiars, interessants, potser menys convincents... Allò de posar el nom principal en català però tota la informació pràctica en espanyol:
De fet, a Alacant tampoc no s'estan de res, els de l'Ajuntament:

En fi, maneres diferents d'actuar. Però, en totes tres ciutats, malgrat les diferències, ella sent el mateix:

Dona estrangera

2008-12-29T00:01:00.001+01:00

Així és com no m'he sentit durant la meva darrera estada de l'any a Alacant.

Perquè el senyor de la fruiteria em diu: "Háblame en valenciano, ¡que me gusta aprender palabras!"

Perquè el noi de la teteria que em serveix un te de gustos inimaginables està content de poder practicar amb mi un valencià que fa servir poc, i cada cop que se'm dirigeix no pot evitar dibuixar un somriure que delata la il·lusió que li fa.

Perquè descobreixo, prop de casa, un forn on parlen valencià i, a més, que és boníssim!

Perquè a la torroneria faig que els clients que vénen després de mi demanin en valencià.

Perquè tornant, resseguint el mar, dalt l'Euromed, penso tot això, i escolto els Manel, que es veu que seran el grup revelació de l'any que aviat encetarem. Així que aquest és el meu regal per a vosaltres:

La vida laboral

2008-12-17T19:55:00.001+01:00

La lingüista, potser perquè parla basc, de tant en tant és contractada pel govern d'Euskadi per fer promocions de turisme a Barcelona. I fer promoció vol dir estar de cara el públic, i estar de cara al públic vol dir que el client sempre té la raó: Si et ve en català, tu en català; si et ve en espanyol, tu en espanyol; si et ve en catanyol, tu en catanyol, ai, no no! Aquesta és la norma de la convergència lingüística.

Però la lingüista no ho ha set mai gaire, de seguir normes d'aquesta mena -ella, que és una mica rebel, ja ho sabeu!

De manera que va optar per fer un experiment: "A veure quantes persones no m'entenen si jo els explico el que fa al cas en català", va dir-se.

Heus aquí les conclusions del miniestudi:

1. Dels centenars de persones que van passar durant 9 dies als 3 centres comercials on treballaven (Illa Diagonal, Pedralbes Centre i El Triangle), la lingüista no va haver de canviar a l'espanyol en cap cas -quan calia, of course, ja procurava parlar fent-se entendre al màxim.
s

2. És més, pràcticament la totalitat de persones que van començar en espanyol, quan ella els responia en català resultava que, ves per on, seguien en aquesta llengua sense ni adonar-se'n.

3. Més de la meitat dels clients de l'Illa Diagonal parlen nord-occidental, de debò!! Espectacular.

4. A tall de curiositat, la resposta més interessant la van tenir al PP-edralbes Centre: f
f- Bon dia, estem sortejant un viatge al País Basc per a dues persones en un hotel de 4 estrelles i 500 euros per gastar en compres...

Resposta:

- Mientras tengáis a la ETA no contéis conmigo.

No comment.

D'altra banda, sol passar que quan hom treballa mira el rellotge amb molta freqüència, i és per això que la lingüista no vol acabar el post si no és amb aquesta imatge del producte estrella d'aquest Nadal, que es veu que els quarts encara no han desaparegut:

A Flandes

2008-12-10T00:01:00.000+01:00

La lingüista, com que no en tenia prou amb el fred dels carrers de Barcelona ni amb el dels boscos de la comarca del Lluçanès, va dir-se: "I per què no te'n vas cap al nord del (sub)continent europeu?", i dit i fet. Ja la teniu a l'aeroport de Girona, tan sorprenentment català, a punt per volar cap a Bèlgica.

Ella, un cop contenta amb el fred d'Anvers o el de Bruges, analitza la situació sociolingüística del país, mentre se li glacen inevitablement els dits dels peus... Ja es pot abrigar, ja, que no hi ha res a fer per pal·liar aquest fred que es fica als ossos!

I, passejant per aquells carrers flamencs, parant bé l'orella, la lingüista s'adona d'on són ells i d'on som nosaltres. Ui, nosaltres, que bé parlem pel mòbil però no sortim de la ve baixa:

Mirades

2008-11-28T08:24:00.000+01:00

Si n'està, de comprovat! Ser lingüista les 24 hores dóna grans alegries!

De bon matí, surts al carrer i, a la primera cantonada, un aparador redecorat et dóna la primera sorpresa del dia:

I somrius. I, poc després, no pots evitar que els ulls se te'n vagin cap aquest reguitzell de primeres persones! I, no saps per què -però ho intueixes-, entre el sargir i l'escurçar, te'n vas, feliç.

I encara tornes a somriure quan, en alçar la mirada, veus que ja hi has arribat, per fi:

Et vull

2008-11-10T15:36:00.002+01:00

Diuen que una vegada es van reunir lingüistes d'arreu del món. Feien un congrés. A les estones lliures, entre conferències i debats, es distreien com podien. El tercer dia, durant la pausa de l'esmorzar, això que modernament s'anomena el coffee break, un dels lingüistes va dir:

- En quina llengua deu ser més bonic dir "T'estimo"?

De seguida, tots van saltar. Que si en alemany, amb l'harmonia de les is: Ich liebe Dich. Que si en italià, amb aquella prosòdia que tenen: Ti amo. Que no, que no, que és en anglès: I love you. I va sortir algú que, tímidament, va citar el català: T'estimo.

I, no se sap ben bé per què, a tots els va encantar aquella sonoritat, aquella dolçor, aquella tendresa amb què el lingüista havia pronunciat aquelles paraules. Ja semblava que tots estaven d'acord.

Aleshores, però, hi va haver una última intervenció:

- No, la manera més bonica no és T'estimo, sinó l'opció insular: T'estim.

I llavors sí, llavors el concurs va tenir guanyador clar i per unanimitat.

En fi, jo no dic res. O sí... De les tres formes del minut 01:04, ja us dic que no trio cap de les dues opcions suara esmentades.

Ja ho diuen, que l'amor és un misteri...

Tots saben

2008-11-05T18:00:00.001+01:00

Sí, dona, sí. Tu, quan vulguis evadir-te, escolta música i deixa't endur. Sí, que relaxa! - va gosar dir algú.

Potser és deformació professional o potser pura obsessió, però quan una servidora sent, per exemple, la cançó que segueix, no pot evitar analitzar-la de dalt a baix. Per això, perquè no és bo sentir-se sol, us proposo un joc:

1. Quina diferència -d'aquelles impactants- hi ha entre els primers "no importa" i els que vénen més endavant?

2. Quin mot ens dóna moltes pistes sobre la zona de procedència del cantant?

3. Quin mot pronuncia no pas d'acord amb la parla espontània sinó tal com recomana l'estàndard?

4. Hi ha un mot que presenta una varietat considerable de pronúncies, quin és i com és pronunciat pel cantant?

5. (Aquesta ja és una pregunta retòrica, no necessita resposta...) Com s'ho fa el cantant per fer una fricativa prepalatal sonora tan perfecta al minut 0o:55? Ai...!

Tu ja m'has entès...

2008-10-28T22:50:00.000+01:00

Tots en tenim. Arriben quan menys ens els esperem. De vegades, fins i tot en els moments més inoportuns. Però, noi, són inevitables, què vols fer-hi?!

A continuació, en presentem alguns exemples:

SITUACIÓ 1

Lingüista i família pugen a l'avió destinació Brussel·les i, mentre les hostesses fan les indicacions de seguretat pertinents, la star de la llengua pregunta a sa germana:

- Ja t'has cinturat el cordó?

SITUACIÓ 2

A casa, a quarts de 10 del vespre, quan la gana ja apreta, algú de la família exclama:

- Encara no està la paula tarada?

SITUACIÓ 3

El pare, que veu un bol ple d'escarola damunt el marbre de la cuina, busca la mare per preguntar-li què n'ha de fer. Quan la sent passar, la crida:

- Escarola! Ai, Lluïseta! Què en faig de l'escarola?

Sí, sí, són els anomenats lapsus linguae, oi que tots n'heu tingut?

El mecànic

2008-10-20T11:57:00.000+02:00

Aquest cop, la lingüista té la sort de començar el cap de setmana el dijous. Ja fa dies que fa plans: anirem aquí, anirem allà, et vindré a buscar a l'estació i marxarem directament...

I quan arriba el dia, el cotxe comença a treure fum i a vessar aigua, visca, visca! I, desesperada, truca al RACC. Gairebé abans d'haver penjat, ja té el mecànic allà.

Tot trempat, obre el capó i, molt expressivament, deixar anar un "Uf..."

La lingüista, és clar, ja posa cara de circumstàncies. Tanmateix, tots els mals se li'n van quan sent que el mecànic li pregunta:

- D'on ets tu? És que pel parlar...
DDDDDDDDD
Feliç per la pregunta, li explica que és de Prats de Lluçanès, i li amaga que, de fet, és nascuda a Barcelona i és a la ciutat on sempre ha viscut. Resulta que ell és de per allà a la vora, d'Avinyó.
D
La lingüista, orgullosa del seu accent no barceloní, ja ho veu tot diferent, i quan el mecànic li comunica que al final no serà res i que de seguida ho arreglarà, la cosa ja és perfecta!

PD: Després d'aquest fantàstic cap de setmana, la lingüista es troba al llit, enfebrada, amb el grip... (Ai, no, la grip!)

Sons

2008-10-06T16:00:00.000+02:00

Surts de pressa i corrents de casa i comproves que aquesta pintada és ben veritat:

I amb el pols accelerat pel fer tard, t'adones que necessites fer un cafè. No fer-te'l, sinó que te'l facin. Per això, aparques la bici i enfiles carrer Urgell amunt. Fins que, a mà dreta, veus un local que -penses- deu servir bons esmorzars:

Ai, ai, ai, què deu ser això d'esmorçar? I fas el cor fort, i no et vols creure que a Barcelona s'estigui perdent la distinció entre essa sorda i essa sonora, no pot ser! Per no oblidar com sona, aquest fonema missing, vas aquí i cliques, a dalt a la dreta, per anar a la taula de sons, i trobes el consol: quan tries un so, tens dibuixets i exemples de paraules i fins i tot vídeos!

Ah, i et fa la impressió que la boca i la veu femenines et sonen... Que no són les de la lingüista aquella que té un blog...?

Pícnic al cel

2008-09-24T21:34:00.001+02:00

La lingüista rep una trucada. Són del Time Out, ella n'és molt fan, d'aquesta revista. Li diuen que ha guanyat el concurs en què va participar, tot i que ja no ho recorda. El premi és un sopar per a dues persones al telefèric de Montjuïc, sí, sí, allà penjats...LLLLLLLLLLLL

No li fa gaire gràcia, però si li ha tocat, bé hi haurà d'anar. Arriba el dia, tria acompanyant, agafen el cotxe i se n'hi van. En la distribució per cabines, la lingüista i el seu amic valencià van amb una altra parella guanyadors del mateix concurs i amb dos treballadors de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona).

La cabina és força petita, estan estrets, uns a tocar dels altres, i inevitablement es posen a parlar. La treballadora de TMB ho fa en espanyol, la lingüista i el seu amic li responen en català, de manera que la noia, sense cap problema, es passa al català. El seu company de TMB té el mateix perfil lingüístic: L1 espanyol, L2 català. Per últim, l'altra parella de concursants està formada per un noi catalanoparlant i una noia que només parla espanyol.

Amb aquest panorama, les temptacions de la conversa d'anar-se'n a l'espanyol són moltes. La lingüista i el seu company valencià, sense adonar-se'n, van intervenint per fer que es mantingui al català. Després d'una bona estona d'estira-i-arronsa, s'acaba estabilitzant el català. És més, a diferència del que passava al principi de l'àpat, ara tots són capaços de dirigir-se en aquesta llengua a la noia que només parla espanyol, i que ens acaba explicant que és gallega però que ja fa anys que viu aquí, enamorada del noi que l'acompanya, catalanoparlant. Encara tenim una altra sorpresa, aquest noi català que va amb la gallega resulta que és fill de valencians i, al final, en interactuar amb l'acompanyant valencià de la lingüista, acaba abandonant el barceloní per passar-se a aquest altre dialecte.

No em negareu que tot això no ho haurien sabut, que tot aquesta festa no l'haurien tingut, si haguessin optat únicament per la lengua común.

Oral no sempre és millor

2008-09-10T12:31:00.010+02:00

Ei, ei, no sigueu malpensats! Que jo parlo de la llengua, del català, eh?

I és que escriure com es parla no sempre és la millor opció. Per exemple, si has de penjar un cartell a la porta d'una església, potser que procuris superar la traducció literal de l'espanyol a lo bèstia, que diuen.

Tampoc queda gaire bé en un cartell d'un Ajuntament, tal con podeu comprovar amb aquesta imatge:

Si es tracta d'un rètol de botiga, potser que abans d'escriure fem un cop d'ull al diccionari, no fos cas que la paraula en qüestió s'escrivís una miqueta diferent de com la pronunciem...

En canvi, en altres ocasions sí que val la pena i té gràcia i té sentit emprar un català més oral, és clar que sí. Simplement cal saber quan. Un exemple, un cartell de les festes del mateix poblet del sud valencià suara esmentat:

Conclusió:

Oral? Sí, és clar, però no sempre.

I ara, tot i que no ve gaire al cas, deixeu que us regali Mishima (en concert, per exemple, dissabte 20 a Barcelona):

El dia que serem txecs

2008-09-03T19:20:00.001+02:00

Calla que no arribi un dia que aquí passi el que passa a Txèquia, que no arribi un dia que a Barcelona, València, a Manresa, a Palma o a Tarragona passi el que passa a Praga.

Una servidora de vosaltres acaba de tornar d'una estada a la República anomenada Txeca, el caràcter sec i arrogant i esquerp dels habitants de la qual no comentarem, perquè... no cal.

Passejant-se per places espectaculars i admirant edificis imperials, la lingüista no ha pogut evitar preguntar-se si mai a la seva ciutat podrà passar alguna cosa similar al que ha viscut allà. Posem-ne un exemple:

Una turista (llegiu-hi la lingüista) es troba en un supermercat cèntric de Praga i, atès que tots els productes estan etiquetats només en txec (i eslovac, és clar) i atès que no en sap gens ni duu diccionari i atès que vol aigua sense gas i atès que ja ha provat de comprar-ne de tres o quatre marques i encara no l'ha encertada..., en fi, atès tot això, una turista es dirigeix a un dependent del supermercat i, molt educadament, amb cautela i precaució, abans de preguntar-li quina és l'aigua en qüestió, gosa demanar-li:

- Sorry, do you speak English?

I rep aquesta resposta, que la deixa parada:

- Do you speak Czech?

El trauma encara dura, ui... Sort que és preciós.

L'ascensor

2008-08-18T16:44:00.004+02:00

Si tens la sort de poder-te'n anar de vacances amb el teu propi cotxe, no et pots deslliurar del dia que tornes a entrar al pàrquing, descarregues l'equipatge, piques l'ascensor amb la claueta que duus al clauer de les claus del cotxe i, perquè tot plegat sigui més divertidet, decideixes descuidar-te-les-hi (ai!), allà, al pany de l'ascensor...
d

I no te n'adones fins al cap d'un parell de dies, que volies tornar a agafar el cotxe. Aleshores et desesperes, regires tota la casa, et martiritzes intentant reconstruir els fets i, finalment, conclous que a casa no hi són pas, les claus. Cal fer un pensament: vinga, omplim la finca de cartells!

I quan puges a l'altre ascensor, on també has enganxat un cartell, comproves que ja hi ha hagut algú que no, no s'hi ha pogut resistir i hi ha volgut dir la seva... Perquè, ostres, què deu ser una gramaticalització?

Poc després, algú fa un segon suggeriment -que algú altre no es pren gaire bé...-; no fos cas que perdéssim els nostres estimats costums bilingüistes!

Ben aviat, però, la cosa va un xic més enllà: heus ací algun entranyable veí de l'escala víctima d'un impuls irrefrenable que l'ha fet veure's obligat a... zas! arrencar sense pietat el cartell que una servidora havia posat amb tota la innocència del món, sense pensar en la inclusió d'una versió traduïda del missatge!!

I és que ja ho sabem, ja, que el bilingüisme és fantàstic (¡fantástico!) i que en aquest país tot és tolerància, i que ningú no discrimina...

Ja ho sabem!!

Eleccions

2008-07-16T15:00:00.004+02:00

Quan són vacances s'han de fer coses especials, oi? I si a més és un aniversari, també: el Do de llengua fa 1 any!

Per això, seguint el suggeriment d'un lector del blog, us proposo que, a través dels comentaris, digueu quin ha estat el post que més us ha agradat: llibertat absoluta, teniu la paraula!

El detallet

2008-07-08T08:01:00.000+02:00

Aquesta és una d'aquelles coses de la vida que em fan ben poca gràcia.

La política del detallet, és. Del no sigui dit, del per això que no quedi, de la proporció ridícula.

És la política de fem la carta en espanyol, home, i en anglès si cal, i en francès també! Ara, això sí, siguem bons i mantinguem el particular regionalisme d'algunes receptes, amb els aclariments pertinents:

És la tàctica de vinga, anunciem-nos en (semi)català, que ja emetrem exclusivament en la llengua que toqui:
És també la idea brillant de la FNAC: obro la bústia i en trec la propaganda, tota en espanyol, no fos cas... Ah, calla, espera, que hi ha un requadret en català que promet:

A veure quins -i quants!- són, els magnífics productes en català que ofereixen:

Ui, quatre llibres, visca! Millor que ens n'anem a fer un te per celebrar-ho!

Un dia a València

2008-07-02T14:47:00.006+02:00

Sortint de l'estació......trobes cartells com aquest:I adhesius com aquest, per sort mig arrencat:La bandera blavera és, subtilment, a tot arreu, com qui no vol la cosa:

Però no tot és negatiu, per molt que uns pocs s'hi entestin. I és que arreu t'entenen, amb les neutres que et delaten: "I d'on eres? (...) Ah, de Barcelona, he estat allí tres o quatre voltes últimament!"

I es va fent hora de tornar a casa i vas cap a l'estació i puges a l'Euromed, i a mig camí la Renfe, tan tan tan amable, sents que et diu, pels altaveus:

"Atención, señores viajeros...

(i penses: ai caram, què deu passar?)

...les informamos de que España gana 2 a 0" (essent semifinals, tan sols!)

(i dius: d'acord, gràcies, s'agraeix...)

I et preguntes si no hauria o hagués valgut més quedar-te a València a prendre't un còctel en aquell pub de nom tan original...

El tren de Gandia

2008-06-25T10:09:00.001+02:00

Si vols anar de Barcelona a Gandia amb tren, no et queda més remei que fer transbord a València, baixar de l’Euromed i pujar al regional. Si és dissabte, passaràs uns ¾ d’hora a l’estació de València Nord, amb opció de sortir a fer un volt pel centre de la ciutat.

Quan sigui hora, aniràs cap a la via.

Pot ser que vagis una mica perdut i que una noia et guiï: “Per ací, el tren de Gandia és este”, “Gràcies”, li diràs. T’asseuràs a prop seu i, just abans que el tren arrenqui, sentiràs que crida unes seves amigues: “Ei, xiques! Ja esteu ací? No vos hav- había visto!”. I alçaràs la mirada del llibre de contes de la Rodoreda per fixar-te en tots els detalls de la situació: les dues noies al·ludides s’acostaran i seuran amb la que les ha cridades. I, un cop juntes, conversaran. Les dues noies al·ludides, en valencià. L’altra, que ha canviat de codi en cridar-les, seguirà –sorprenentment– en espanyol.

I pensaràs que sempre hi ha coses que costen d’entendre.

Sou aquí

2008-06-17T08:44:00.000+02:00

Sembla imparable, però, el seu avanç... És una autèntica colonització. No te n'adones, i au, ja ho has dit: "Estic aquí", "Ara estem al carrer". Pobre ser, per què l'hi fem, això...?

Sigui a la platja alacantina:

O al metro barceloní:
I als carrers de l'Eixample:

Arreu, arreu!

Doncs aquí

2008-06-10T00:05:00.001+02:00

Si vas a Manresa, resulta que el mot paella és d'origen espanyol, jo que em pensava que en deien sartén... Si vas a Gràcia, es veu que no hi tenen obertures...

Si et connectes a Internet, acabes navegant de veritat...És que potser val més quedar-se a les obagues de l'Eixample:

(Exercici: A partir de l'accent, determineu l'origen geogràfic del cantant.)

En un instant

2008-06-03T00:01:00.000+02:00

Com que encara tenim un país mig normalet, algunes emissores no escatimen la música en català.

I per això avui, quan era dalt l'autobús, apressada com sempre, connectada als auriculars, se m'ha parat una mica el món: una cançó m'ha fet esgarrifar, fins al darrer segon. Potser perquè estava distreta i m'ha agafat per sorpresa, no ho sé ben bé. He començat a relacionar el que deien les lyrics amb uns fets reals i molt desgraciats i sí, Berga per aquí, Corpus per allà...

Que sí, que n'han fet una cançó, aquesta:

Uf, va dir ella

2008-05-25T09:57:00.001+02:00

La lingüista està enfada, molt enfadada, indignada, irada, aïrada.

Que per què?

Li ha tocat fer de padrina d'una confirmanda, és a dir, d'una noia que havia de rebre el sagrament de la confirmació -que, per als qui no estigueu al cas, és el que va després de la comunió i abans del casament. Bé, ara això és igual.

La lingüista, a quarts de vuit del vespre, tota arreglada, ha arribat a la parròquia, al bell mig de Sarrià. Un Porsche que baixa, un Ferrari que puja, i davant de l'església centenars de persones lluint modelets prêt-à-porter, d'aquells que, per pagar-los, una servidora necessitaria unes quantes mensualitats. Bé, això també és igual. La lingüista, passejant-se entre aquella jet-set, ja es tem el pitjor.

Un cartell ben gros exposa els horaris de "misa en catalán" i "misa en castellano". Tohom entra, i comença la cerimònia. En espanyol. Ah no, espera, que ara es passa al català. I au, una frase de cada manera. Que fantàstic!

Dels més de setanta nens que es confirmen, la lingüista és padrina de gairebé l'última. S'aixequen totes dues del banc, i pel passadís s'acosten a l'altar, des d'on l'arquebisbe fa estona que diu a cada confirmand que reciba el sagramento de... La lingüista ho té clar i, quan arriba davant del senyor Sistach, arquebisbe de Barcelona, li diu, en presència dels més de 400 assistents tocats i posats que omplen l'església, les següents paraules:

- En català, sisplau. La confirmanda es diu Laura.

El senyor arquebisbe posa cara de circumstàncies. No li surt la fórmula del sagrament en català. Ai, carai, quines coses. Així que, com pot, la fa mig en cada llengua. Al mateix temps, un diaca corre cap a la sagristia a buscar el llibre que cal, per si de cas a algú altre se li acut de demanar el mateix. En total, acaben sent tres els que ho demanen. Entre la resta hi ha castellanoparlants, d'acord, res a dir. Però també és ple d'Adrians, de Jordis, d'Alberts, de Joans, de Lluïsos..., tots fills d'aquest alta burgesia barcelonina a qui tan agrada callar, callar i abaixar el cap.

La lingüista, fugint de tota aquella farsa, puja a un autobús, que la porta al seu estimat Eixample. Seu i, vora la finestra, hi veu una pintada, d'aquelles amb lletres ben clares, que diu així: "Soy de Barcelona y hablo español, inglés y francés. El catalán es una lengua fea, de pueblo hortera". Ole.

I arriba a casa i posa TV3, la seva, i hi fan una pel·lícula en espanyol. Ole, ole.

I uf.

A vosaltres

2008-05-19T13:53:00.000+02:00

A vosaltres, als que us va interessar el darrer post:

Jo no n'he fet cap tesi, però sí un estudi prou aprofundit, i me l'han publicat. El podeu consultar en línia aquí.

Es titula

LA SOCIOSIGNIFICACIÓ DE LES LLENGÜES EN COMUNITATS BILINGÜES.

UNA ANÀLISI A TRES BANDES: OCCITÀNIA, EL PAÍS BASC I EL PRINCIPAT DE CATALUNYA

Se'm va acudir de parlar amb persones d'aquests tres racons del món i fer-los aquestes preguntes:

* Quina és la teva llengua materna?
* Com has après el basc / el català / l’occità? (en el cas que la L1 sigui la majoritària)
* Què significa per a tu el castellà / el francès? I el basc / el català / l’occità?
* Què penses, sents i fas quan un desconegut fa servir el castellà / el francès per dirigir-se’t?
* Mires de canviar de codi?
* En quin codi et dirigeixes a una persona desconeguda?
* Consideres que a l’hora de comunicar-se ha de prevaler sempre el criteri de la practicitat o bé que les motivacions ideològiques també hi poden fer el seu paper?
* Com definiries la teva identitat?
* Consideres que la teva visió del món és espanyola / francesa?

Bé, per als qui en vulgueu fer un tastet, o mirar-vos-ho de cap a peus, tot vostre!

Apa, tria

2008-05-15T08:16:00.008+02:00

Universitària francesa; estudiant de la Universitat de Manchester.

Fa la tesi sobre les actituds lingüístiques dels catalans. Quedem en un bar del carrer Joaquim Costa, en ple Raval, envoltades de multiculturalitat i d'intel·lectuals amb ulleres de pasta -com una servidora; el local és cool, chic, underground, urban, casual et alii.

Em fa un reguitzell de preguntes i, al final, amb el seu fantàstic català, em demana:

- Falten dues coses. Una, m'hauries de dir una frase, un vers, un tros de cançó... que creguis representatiu de la teva llengua i la teva cultura. I dues, hauries de triar un dibuix, un símbol significatiu que identifiqui el català.

I de sobte no sé respondre. M'ho penso, hi rumio, m'ho repenso, em decideixo, me'n desdic... Prou de pronoms! Ja tinc la resposta, ja tinc frase:

Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català; és la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense.

(Ovidi Montllor dixit)

En (a)cabat, anem a la barra a pagar. La dona del bar, tota catalanoparlant, li sent l'accent estranger a la meva companya i automàticament -per fer un favor, per ser ben educada- li deixa anar:

- El café con leche es uno con treinta.

El que no sap la mestressa del local és que la meva acompanyant no en sap, d'espanyol. Així que em veig fent de traductora:

- Et diu que val un euro amb trenta, el cafè.

I, rere el taulell, la dona s'adona del que ha passat. I rectifica, i segueix la conversa en català. I ens n'anem. I jo vaig pensant que tant de bo aquesta anècdota serveixi perquè aquella dona assimili que és possible que un estranger parli català però no espanyol, i penso que, si no fos perquè Sant Jordi ja ha passat, li regalaria CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix, de Matthew Tree.

Dia a dia a dia

2008-05-09T14:35:00.000+02:00

Surto de casa de bon matí. Ui, corre, que fas tard!
k
Mira, els de la pastisseria, segueixen sent antiaccents, però han escrit "orxata" bé, sense hac:

Arribo a puestu. Pujo a l'ascensor, caram quina mena de bilingüisme més poc simètric:

És hora de dinar. Guaita, els del restaurant de la cantonada, per fi s'han decidit a escriure el menú en català!!

Ui, sort que aquests de la fruiteria tradueixen...S'acaba la jornada. Em convencen per anar a fer el got, altrament dit "prendre alguna cosa". I em sorprèn gratament el cartell anglès-català del local:
Heus aquí el meu dia a dia (a dia...):

Pizzes

2008-04-29T08:30:00.004+02:00

Potser és que aquestes coses només em passen a mi, qui sap...!

Resulta que l'altre dia se'm va acudir de sortir a sopar a fora: a Gràcia, concretament, em van dur. Com sol passar, el cambrer va repartir aleatòriament entre els clients de la taula unes quantes cartes en català i unes quantes en espanyol.

A mi -si en sóc, d'afortunada!- em va tocar la que era en català, és clar! Els meus acompanyants em deien que els pizzes d'aquell lloc eren impressionants, que no podia no demanar-ne. "D'acord", vaig pensar, sense oposar resistència.

Però us he de confessar que, per culpa d'aquest batibull de pronoms febles, encara ara miro d'entendre com carai funcionava la modificació d'ingredients... Com ho veieu?